Castell de Savallà del Comtat Info
Amenities
Accessibility
Children
-
Good for kids
Best KPortal Reviews
El edificio aún conserva algo de la impresión que debió dar en su momento... Pese a su estado ruinoso, la altura de los muros y algunos detalles son dignos de admirar
Del que un dia fue un importante castillo renancentista , solo queda el recuerdo , ls ruina , la desolacion y la desidia han convertido al cadtillo de Savalla en un fantasma ...interesante la visita para los amantes de la historia
Cal restaurar lo
Es el poble dels meus besavis, oncle avi i avi, i part de la meva família, i em fa sentir bé veure i admirar el poble on van estar molts anys i van créixer allà. Trepitjar aquests carrers i veure el que encara està dret part de la fortalesa és meravellós.
El topònim Savallà s'esmenta per primer cop l'any 1043 com una de les confrontacions del castell de Conesa, anomenada serra de Avellano, en el document de cessió que feren els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva muller Elisabet a Bernat Sunifred i esposa Amaltruda. La història del castell de Savallà és confusa però alguns autors consideren que la referència més antiga seria l'any 1090 en que el castell de Avella fou encomanat a Guillem Ramon.
A la darreria del segle XI el castell es trobava en mans de la família Cervera. El 1093, Adalaida, muller d'Hug Dalmau de Cervera el llegà al seu fill Ponç Hug. Al llarg del segle XII els Cervera mantindran el domini. El 1172, Ramon de Cervera en fer testament el llegà a la seva filla Elisenda, casada amb Berenguer d'Aguiló i al fill d'aquest matrimoni, Guillem. El 1196 apareix com a senyor Gombau d'Aluja que en pignorarà les rendes junt amb les d'altres castells a l'orde del Temple. Vinculada amb els Cervera, a la meitat del segle XII apareixen els primers membres de la nissaga cognominada Avellà o Savallà, que són castlànsdel castell. Arbert de Savallà apareix com a testimoni en un document atorgat per Ramon de Cervera l'any 1150. El 1185, Arbert de Savallà testà deixant tot el que posseía en el lloc i terme de Savallà al nét Guillem.
El 1285, el rei Pere el Gran concedí una gran baronia, que comprenia Savallà, a Ponç Hug IV, comte d'Empúries. A finals del segle XIII passà als Timor i ja en el segle XIV, als Boixadors. N'era la senyora Francesca de Timor que es casà amb Berenguer de Boixadors. El 1380, l'infant Joan vengué la jurisdicció de Savallà, les Piles, Guialmons i Rubió a Bernat de Boixadors fill de Francesca de Timor. Savallà es coneixia com a Çavalla en aquest moment.
L'any 1509, el castlà de Savallà Gaspar Desvall i família vengueren la castlania al monestir de Santes Creus si bé el senyoriu eminent el posseïen els Boixadors que, l'any 1599 aconseguiren de Felip II el títol nobiliari de comtes de Savallà atorgat a Bernat de Boixadors i d'Erill en recompensa a mèrits adquirits el 1571 en la batalla de Lepant.[1] En el segle XVII, Savallà es trobava dins la vegueria de Montblanc i pertanyia al Comte de Savallà. Al segle XIX el senyorejava el comte de Peralada.
En època moderna fou seu del comtat de Savallà que s’estenia per la conca alta del Gaià i comprenia els pobles de Rubió, Pontils, Guialmons, les Piles i Santa Perpètua. Fernández Trabal[2] comentant els fons arxivístics d’aquesta família sintetitza la història del senyoriu de Savallà: “Fou baronia feudal, primer dels Castellolí, després dels Timor i finalment dels Boixadors. El comtat de Savallà fou erigit l’any 1599 a favor de Bernat II de Boixadors i d’Erill. Els Boixadors van rebre l’herència dels Rocabertí, una vegada extingida la línia masculina del llinatge vescomtal, en virtut del casament de Joan de Boixadors i de Pacs, segon comte de Savallà, amb Elisabet de Rocabertí i de Pacs (1602). El beneficiari del vincle fou Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, cinquè comte de Savallà, l’any 1728 i, des d’aleshores avantposà alternativament el cognom Rocabertí al patern”.
Els Rocabertí-Boixadors es van extingir definitivament l’any 1899, quan morí Joana-Adelaida de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí. Els títols nobiliaris passaren als Sureda, mentre que els patrimonis –ja molt afeblits– foren heretats pels marquesos de la Torre.
Durant les guerres carlines fou incendiat i ja no es recuperà de la seva ruïna. El darrer comte de Savallà ha estat Pere de Montaner i Sureda.
Impresionants runes en constant degradació...és una pena que un castell com aquests tingui un futur tant magre !!!
Derruit. El que tenim a Catalunya,...
Cool location, but couldn't get inside as doors had been blocked up, managedvto walk most of the way around the outer wall.
Quick Facts About Castell de Savallà del Comtat
Today
Opening Hours
| Monday | Not Found |
|---|---|
| Tuesday | Not Found |
| Wednesday | Not Found |
| Thursday | Not Found |
| Friday | Not Found |
| Saturday | Not Found |
| Sunday | Not Found |
How to go there
Location
Places